Tu te devies pensar
que, en veure’t, m’amagaria;
jo, per rallar amb tu, aniria
allà d’on va dur Maria
ets olis per batiar.
Encara que sia jove,
ara ja me vui casar,
i mu mare me darà,
com a dot, una filova.
Un temps, com jo era jove,
passava es temps fent cançons,
i ara, amb dos esperons,
es cavall no puc fer córrer.