Mestre Biel Camaiot
el se’n duen amb ses trompes.
De dones n’hi havia moltes,
emperò ploraven poc.
Mestre Biel Camaiot
ha comprada una gallina
i sa seva dona crida
perque troba que pon poc.
Es primer ou que va fer
amb un llençol el pararen:
-Mare de Déu del Roser,
si aquest ou mos surt bé,
en farem una truitada.-
Na Catalina plorava:
Adiós, mon paret meu!-
Sa musica de Sineu,
llavò sí que refinava!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària
Poble
Ariany
Rima
Assonant
Núm de glosa
12
Volum
IV
Altres cançons relacionades
En Mostel se va girar
es barret davant darrere.
Oh bruta, macarronera,
guarda de fer-me parlar,
que jo t’ho faré jurar
dalt una creu vertadera!
Es bé que mu mare em vol
és bé d’aquell de durada,
però es de s’enamorada
fa sa via que fa es sol.
En Sebastià Arrosser
la festeja molt polida
com un confit dins un vidre
en es portal d’un sucrer.
Tradicionari de Mallorca
