Ara passa En Toni,
que té bona veu.
De pertot el senten,
de pertot arreu.
Toca la corneta
i el tambor millor,
sí, senyor!
Que fan crida de ratjada
peix i mussola
i vi a velló.
Ara s’usen
ses sabates baixes;
ses corbates
amb un bon doblec.
Vet aquí lo que resulta
sa gananci d’es bombet.
Es senyors se queixen
que no hi ha criades,
perque ses al•lotes
monges s’han tancades.
D’aquesta manera,
hi haurem d’anar,
olè! ah! olè! ah!
a cercar ses monges
per rabassar s’herba
i entrecavar favar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària
Binissalem
Assonant
4
IV
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Tal jove n’han soterrada,
i per amor n’ha acabada
sa vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada:
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl·lota meva, adiós!
En es carrer de Bonaire,
casa de cap de cantó,
hi ha una joveneta
que ha refuat En Queló.
Sa mare tornarà tonta
per una fia que té;
la passeja p’es carrer:
-Hala, fadrins, ¿qui la’m compra?