M’agraden ses blanques, morenes també;
ses grans, ses petites, ses que em tracten bé.
Sa que manco em ’grada, gens ni una mica,
és sa meva dona, que ja l’he avorida!
Jesús, si la vésseu com a missa va,
amb ses calces verdes com un bacallà!
Piula i repiula del rec-a-tec-tec;
ai, ’moreta meva, jo vénc a veurè’t!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Sencelles
Assonant
27
IV
Es dematins En Tià
canta com un rossinyol,
però quan fa un poc de sol,
ja teniu es faril•là.
N’hi ha vint, de cada trenta,
o tots i fora triar,
amb un braç curt per donar
i amb un altre llarg per prendre.
Em fan anar amb so cap alt
com a un mul que han de vendre,
i desiara em fan prendre
palo, sense estar malalt.