M’agraden ses blanques, morenes també;
ses grans, ses petites, ses que em tracten bé.
Sa que manco em ’grada, gens ni una mica,
és sa meva dona, que ja l’he avorida!
Jesús, si la vésseu com a missa va,
amb ses calces verdes com un bacallà!
Piula i repiula del rec-a-tec-tec;
ai, ’moreta meva, jo vénc a veurè’t!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Sencelles
Assonant
27
IV
Corren vint anys que som nat,
i no us ‘via presumida;
jo em pens si vos heu nodrida
a un roser, d’amagat!
Si jo l’hagués reparat,
prompte us haguera coïda,
maldament tota la vida
n’hagués d’anar escalabrat.
A sa casa no hi tenc llum,
ni farina, ni pastera,
ni frare ni gramenera.
¿Com tenc de pagar consum?
Es qui és nat morrioner,
sempre sap fer morrions,
i qui és nat per fer cançons,
tota la vida en sap fer.