M’agraden ses blanques, morenes també;
ses grans, ses petites, ses que em tracten bé.
Sa que manco em ’grada, gens ni una mica,
és sa meva dona, que ja l’he avorida!
Jesús, si la vésseu com a missa va,
amb ses calces verdes com un bacallà!
Piula i repiula del rec-a-tec-tec;
ai, ’moreta meva, jo vénc a veurè’t!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Sencelles
Assonant
27
IV
Qui passa pena no planc,
si lo que desitja alcança.
Jo visc amb una esperança:
que d’es trebai surt es guany.
Sant Esteve gloriós,
vós qui estau en es replà,
sortiu, ’nau a basquejar,
que trobareu llocs millors.
Em fa anar amb so capell alt
com un mulet que han de vendre
i desiara em fa prendre
palo sense estar malalt.