M’agraden ses blanques, morenes també;
ses grans, ses petites, ses que em tracten bé.
Sa que manco em ’grada, gens ni una mica,
és sa meva dona, que ja l’he avorida!
Jesús, si la vésseu com a missa va,
amb ses calces verdes com un bacallà!
Piula i repiula del rec-a-tec-tec;
ai, ’moreta meva, jo vénc a veurè’t!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Sencelles
Rima
Assonant
Núm de glosa
27
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Sa qui és gallarda pot dir
que se’n du la milloria,
que val més sa galania
que quant el Rei pot tenir.
Un dia estava elevada;
se féu hora de dinar:
per darreria menjà
un rém, que florit tornà,
i la gent quedà astorada.
Demà vespre n’hi haurà
de contents i de fellons,
perque d’aquests ametlons
d’agres i dolços n’hi ha.
Tradicionari de Mallorca
