Jo tenc una sogra
molt endimoniada
d’aquelels qui dormen
i resen tan fi.
A sa seva fia
jo l’he festejada
i la vaig a veure
cada dematí.
Un pic, molt enrabiada,
me va pitjar darrere
i me’n va entaferra una,
i, així com no feia lluna,
me’n vaig porer escapar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
23
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Una grapada de glans
he trobat baix d’es mantí:
Si és persona d’aquí
qui s’ha recordat de mi,
digau que li bes ses mans.
Diràs a Na Margalida
que dissabte no hi `niré
perque hauré de fer farina
per sa gent d’es meu carrer.
Jo et duc comandacions
de dues purissimetes
i llavò dues rosetes
d’es roseret d’es Gassons.
Tradicionari de Mallorca
