Jo tenc una sogra
molt endimoniada
d’aquelels qui dormen
i resen tan fi.
A sa seva fia
jo l’he festejada
i la vaig a veure
cada dematí.
Un pic, molt enrabiada,
me va pitjar darrere
i me’n va entaferra una,
i, així com no feia lluna,
me’n vaig porer escapar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Artà
Assonant
23
IV
Sonau fort i no temeu
per aquesta que balla ara,
que, si li mirau sa cara,
sé ben cert que fugireu!
S’euveia anava carn fuita
i jo d’ella enamorat.
Si En Juan de S’Heretat
me n’haguera demanat
sis lliures, la me’n fos duita.
L’amo En Guiem de Son Catiu
és vengut, ¿no sabeu perque?
Madona, ¿sabeu què cerca?
Una fia que teniu!