Es carrer de S’Arraval
un temps me dava alegria,
i ara, de cada dia,
per mi, que va mortal!

Es sol ja se’n va a la posta
i sa lluna en es ponent.
Cadascú pendrà son vent
i jo me’n ’niré a ca nostra.

-A mi em diuen En Poquet,
de llinatge Perelló,
i som un tros de pastor;
sols no arrib a glosador!
Amb una verga d’aubó
mataria un esquadró
d’En Malec de Campanet.
No necessita En Poquet
suc de ses teves lleganyes!
Tu tens més bonys i buranyes
que no hi ha dins ses mentanyes
olives, un any d’esplet!
Parlarem de descendents
de sa nostra antiguedat.
No està tan lleig, estimat,
robar estiuades de blat
sense haver-lo espigat,
com tapar un infant nat
sense esser sagramentat
dins una bassa de fems.
I m’han dit que també en tens
dins l’hospital de Ciutat.
-Marget, jo t’ho dic de bo,
no et dic paraules secretes.
Voldria ses deu pessetes
te fossen cent balonetes
aficades en es cor!