Una jovençana i bella
va sentir un pet rument.
Li donaren entenent
que l’havien fet per ella.
A ca’s Batle se’n va anar
carregada de malícia:
-Senyor Batle, feis justícia:
que aturin es petejar.-
Es batle li diu: -Grossera,
veiam com l’aturaràs!
’No ser que posis es nas
en es forat de darrere!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Artà
Assonant
18
IV
Sa meva al•lota no treu;
hauré de mudar de casta:
cada vegada que pasta
fa nou pans i en deu deu.
De dotze hores que té el dia,
en vós onze pensaré;
tres quarts hi afegiré:
tant m’agradau, vida mia!
Una grapada de glans
he trobat baix d’es mantí:
Si és persona d’aquí
qui s’ha recordat de mi,
digau que li bes ses mans.