Una jovençana i bella
va sentir un pet rument.
Li donaren entenent
que l’havien fet per ella.
A ca’s Batle se’n va anar
carregada de malícia:
-Senyor Batle, feis justícia:
que aturin es petejar.-
Es batle li diu: -Grossera,
veiam com l’aturaràs!
’No ser que posis es nas
en es forat de darrere!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
18
Volum
IV
Altres cançons relacionades
-Oratge! –va dir En Magí
an ets al•lots i sa dona;
i es qui no eren defora
ja frissaven d’esser-hí.
Sa mare molt rara;
son pare un esquitx:
per això té cara
de cèntim i mig.
¿Saps què voldria de tu,
si pel cas vas a una altra?
Que si saps de mi cap falta
no la digues a ningú.
Tu ja saps el món què du…
Jo n’estaria malalta!
Tradicionari de Mallorca
