Content estic, no puc pus,
Jesús!
perque allí a Nazaret,
Josep!
canten amb alegria.
Maria,
esta nit a l’establia,
un Minyonet parirà
i en betlemet estarà
Jesús, Josep i Maria.
Allí assistiran arcàngels
i àngels,
això ho conten es veis,
els Reis,
també ho escriuen doctors,
pastors.
Oh, Jesús, que sou d’hermós
entre Josep i Maria
i que tenen d’alegria
els àngels, els Reis i pastors!
Los àngels toquen clarins
i violins.
Idò, tu, ¿què no ho sabies?
Xeremies
¿No t’ho han dit els pastors?
Tambors.
Anem, cantarem cançons
a l’hora del naixement.
Tocarem gustosament
violins, xeremies, tambors.
Duguem-li canastres d’ous
i anous,
algunes coques blanes,
vellanes.
Això és cosa de minyons,
torrons.
Anem, cantarem cançons
a Jesús recién nat.
-I tu, ¿què n’hi has portat?
-Anous, vellanes, torrons
Jesús no menja ni ralla,
plora per culpa d’es fred.
Minyonet,
reclinat entre la paia.
Mon cor d’alegria balla,
com veu lo Minyonet viu
i sa Mare qui li diu:
-Calla, Minyonet, calla!
A Betlem, coses estranyes
n’ha succeït un gros cas,
entre paiús i aranyes
entre brutor i fenàs.
-¿Quin és el cas?
-Jas!
Un Minyonet,
tan boniquet,
que n’hi és nat.
-Ai, no m’ho digues
que em té encantat!
Bon Jesuset,
que sou d’hermoset!
Veniu, veniu,
dins es meu coret!
veniu, cotorreta,
farem musiqueta
al Bon Jesuset.
Anem-hi tot dret,
saltant d’alegria,
a adorar Maria
i el Nin petitet.
Hala, Bielet,
no perdes es tino,
pren es tamborino
i es fabiolet.
-Los pastors estan defora,
Josep, deixau-los entrar,
perque vénen a adorar
Jesús que és nat a tal hora
-Los pastors, entrau, entrau,
veureu mare i donzella
que n’ha parit un Infant
que és cosa de meravella.
-Jo n’hi port,
rigues o no rigues,
un paner de figues
ben encistadet.
-¿I tu?
-Reina soberana,
un vellet de llana
per un caputxet.
-¿I tu?
No vages de xanses!
-Un paner de panses
ben enflocadet.
-¿I tu?
-Un paner de peres,
totes ben senceres
d’es meu jardinet.
-¿I tu?
-Aqueixes castanyes
anous i vellanes
dins es paneret…
-¿I tu?
-Jo n’hi port
al Rei d’Orient,
li port tot lo que tenc
-¿I tu?
-Jo n’hi port,
entre tnts de dons,
un enfiloiet de botifarrons.

¿Qui és aqueixa pintura
que va vestida de dol?
Pens que daria consol
a qualsevol criatura.

Qui an es crancs té afició,
sempre el veis agenoiat,
i sol dur un peix penjat
a un bocí de bastó.