Un Rei tenia tres fies, totes tres com una plata;
el Rei s’enamorà d’una, Margalida, la més guapa.
Quan sa mare se’n temé, la tancà dins una cambra,
sens porer menjar ni beure més que pa i carn salada.
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setmana.
Ella, de set que tenia, treu el vap a la ventana.
Va veure els seus germanets que amb botella d’or jugaven
-Oh, germans, mos bons germans, ¿no em daríeu un glop d’aigo,
i la glòria gonyaríeu, la glòria tendreu gonyada?
-No la te beuràs, maldita, no la te beuràs, malvada,
perque volgueres esser de mon pare enamorada.
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setmana,
i va veure lo seu pare que amb pipa d’or fumava.
-Oh, mon pare, lo meu pare, ¿no em daríeu un glop d’aigo,
i la glòria gonyaríeu, la glòria tendreu gonyada?
-Correu, criats i criades, duis aigo a la meva fia,
que, el primer que n’hi durà , la corona d’or tendrà!-
Quan ne foren al replà, la veren que badaiava.
Dos àngels li feien llum, Maria la coronava.
Son pare fou condemnat i sa mare condemnada.
I ella va esser salvada per tota una eternitat.

Es dia que te n’anares,
vaig tenir la mort present;
tu te n’anares content
i a mi trista me deixares.

Devers les deu En Bolero
callava i no deia res;
quan vengué devers las tres,
que remenava d’espès
es cascavells d’es pandero!