A dins sa meva cabeça
hi duc Salomó estampat,
per explicar què es estat
de Na Venys de Sa Sorteta.
Totes ses cançons sé dir
de Na Venys de Sa Sorteta,
i llavors ses d’En Puceta,
d’En Fuieta i En Jaumí.
Com jo veig pujar En Fuieta
amb so capell amollat,
i En Jaumí ben afaitat,
i Na Venys de Sa Sorteta!
En Pere anava content
a un ballet que sabia.
En lloc de tenir alegria,
li serví de sentiment.
Pren p’es carrer d’En Puput,
com qui anar a sa carretera:
surt una dona lliquera
i li va caure s’aumud!
Gira i se treu es capell
sense girar-se darrere.
Pren es trot sense carrera
perque té por de sa pell.
Pren p’es carrer de Ses Parres,
com qui anar a la ’tricidat.
Passava tan atestat
que, si fos estat llaurat,
sols no hi fos senyat potades.
Abans d’arribar a sa Plaça,
de córrer se va aturar
perque s’alè li faltà;
ses cames li feien flaca.
Pren p’es Carrer Major…
……………………………………….
Amb so renou que va fer,
llavò sí que va fer via:
p’es trespolet, pareixia
un cavall de tabaquer.
Volta per s’Abeurador,
com qui anar a Capdepera.
Li surt sa cussa llebrera
d’En Salomet petitó.
Per dar-li es susto millor,
ja li ha pitjat darrere.
El fósseu vist, an En Pere;
no feia gens es traidor!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Narratives
Artà
Assonant
47
IV
En es portal d’es Racó
hi ha pintada una estrella.
Na Margalida Donzella
diu que ho posarà millor.
Jo som vei i no puc córrer;
me ve just es caminar,
i estic obligat a dar
bon exemple a sa gent jove.
He tenguda mala sort,
enguany, amb so festejar.
No em tornaré enamorar
d’homo qui du es capell tort.