-Madona d’Es Caparó,
En Jordi Roca vos crida.
Assegut a sa cadira,
s’acaba sa seva vida
i vos demana perdó.
Madona d’Es Caparó,
vos poreu apreciar
que per vós varen matar
En Roca i En Rosseió.-
Per aquesta gran miloca
que hi ha dins Es Caparó,
mataren En Roseió
i llavò En Jordi Roca.
En Jordi Roca n’era un
i En Rosseió un altre,
i En Toni de Sos Sastres
hi era que feia llum.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Narratives
Manacor
Assonant
43
IV
Com sa baldufa fa “clec”,
es que acaba de ballar;
Déu no em deix enamorar
que no siga d’una Bet.
-¿Això que és s’estudiant
de Son Pere Carabassa,
que de lletra no en sap massa
i que perd s’eima jugant?
-Si jo perd s’eima jugant,
vós la perdeu p’es cellers!
De lletra no en sé de més,
però ne sé lo bastant.
-Mirau-lo, aquest polissó,
que de poca senyoria!
Sols no mena cortesia
a son pare, que és major!
-Jo no vos men cortesia
perque no la mereixeu.
Un altre pic no anireu
quantra qui us defensaria!
En sortir de la Calenda
a dur fonoi me’n ’niré
per sa gent d’es meu carrer
que de mi té mal de ventre.