Bon Jesús, quan vàreu néixer,
portàveu corona d’or,
i ara la portau d’espines
que travessen lo meu cor.
Foren moltes les espines
que vos punyien es cap;
la sang que pel front rajava
n’és la culpa el meu pecat.
Assots rebéreu sens compte,
deixant-vos despellissat;
els botxins en feien befa
quan vos veien humillat.
El Pare celestial
plorava a llàgrima viva
quan va veure son Amor
que pareixia sens vida.
Vós sou pa molt preciós
que cogueren dalt la creu,
de foc foren los dolors
de Maria, quan vos veu.
Oh, Maria, Mare meva,
Mare de tant de dolor,
deixau que vos acompanyi
en soledat i tristor.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Religioses
Llucmajor
Assonant
15
IV
Oh mestre Macià Roca!
¿Me voleu curar s’encís?
Vos regalaré conís,
quatre polls i una lloca;
i si ho trobau cosa poca,
vos posaré dins sa troca
una dobleta de sis.
Jo tenc sa dona que va
a l’esglési’cada dia.
Jo pens si ella confia
que es sants li donaran pa.
Si pensàvem en la mort
una estona cada dia,
cap cristià hi hauria
que dugués es feix tan tort.