Bon Jesús, quan vàreu néixer,
portàveu corona d’or,
i ara la portau d’espines
que travessen lo meu cor.
Foren moltes les espines
que vos punyien es cap;
la sang que pel front rajava
n’és la culpa el meu pecat.
Assots rebéreu sens compte,
deixant-vos despellissat;
els botxins en feien befa
quan vos veien humillat.
El Pare celestial
plorava a llàgrima viva
quan va veure son Amor
que pareixia sens vida.
Vós sou pa molt preciós
que cogueren dalt la creu,
de foc foren los dolors
de Maria, quan vos veu.
Oh, Maria, Mare meva,
Mare de tant de dolor,
deixau que vos acompanyi
en soledat i tristor.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Religioses
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
15
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Su-aquí tenc un ignorant
que llavò ha fet es traidor:
sa taiadeta millor,
es pagès de can Garbò
la m’ha presa de davant.
Es tirar fa enamorar,
segons ses pedres d’on vénen,
i ses al•lotes entenen
es fadrins sense parlar.
Jo m’és seguit bullir vaumes
per reblanir duraions.
Per falta de garbaions,
estimat, roegam paumes.
Tradicionari de Mallorca
