Bon Jesús, quan vàreu néixer,
portàveu corona d’or,
i ara la portau d’espines
que travessen lo meu cor.
Foren moltes les espines
que vos punyien es cap;
la sang que pel front rajava
n’és la culpa el meu pecat.
Assots rebéreu sens compte,
deixant-vos despellissat;
els botxins en feien befa
quan vos veien humillat.
El Pare celestial
plorava a llàgrima viva
quan va veure son Amor
que pareixia sens vida.
Vós sou pa molt preciós
que cogueren dalt la creu,
de foc foren los dolors
de Maria, quan vos veu.
Oh, Maria, Mare meva,
Mare de tant de dolor,
deixau que vos acompanyi
en soledat i tristor.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Religioses
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
15
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Amor meva, jo no sé
com t’han mal aconseiada,
que ja t’hagen arribada
a dir mal de qui et vol bé.
Segadores he llogades
i encara n’he de llogar;
ses que amb mi voldran segar,
vui que sapin safalcar
de dretes i d’acotades.
Ja aniran emmidonades
en haver d’anar a ballar.
Si cercau una criada,
cercau-la major d’edat,
que pugui estar ajoneiada
per fregar s’enrajolat.
Tradicionari de Mallorca
