Sa madona se congoixa:
sa desgràcia l’hi fa fer:
de dues fies que té,
una és torta i s’altra és coixa.
Debades escamp la vista
i no puc veure el teu cor.
Si et campes així com jo,
amor, ja deus estar trista!
El seu garbo no fa vasa
enguany amb aquest segar.
Quan es puput hi anirà,
corrents se’n ’nirà a amagar
dins ses oreies de s’ase.