Dia quatre de gener
de l’any mil vuit-cents setanta,
una desgràcia molt planta
a Llubí succeïgué.
Si tenc memòria bastanta,
pel temps la vos contaré.
Les onze, faltava un poc,
que la jove festejava,
i, a mitjanit, estava
tota flamejant de foc.
Sa campana qui tocava:
-Petits i grans, tots correu,
I a can Bordoy trobareu
ses cases qui fan flamada!
Na Catalina i sa mare,
si no són mortes encara,
de dins es foc les traureu!
I us assegur que tendreu,
el dia que us morireu,
la glòria asegurada!-
Na Catalina dirà,
com s’encontrarà amb sos lladres:
-Amb tretze guinavetades,
no em vàreu porer matar!-
Catalineta Bordoy,
ho contaràs a ta mare:
que una fuia d’atzavara
és bona p’es seu genoi..
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Narratives
Poble
Sineu
Rima
Assonant
Núm de glosa
26
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Cor meu, si tenies ales
i potestat per volar,
te’n ‘niries a ventar
amb una forca en sa mà
damunt s’era de Son Sales.
Oh diamant vertader,
consol de tothom qui us veu!
Jo no vull que vos n’aneu
que el vostro cor no em deixeu
retratat a un paper;
almanco contemplaré
la persona de mon bé
les hores que no hi sereu.
D’alegria es meu cor salta
en veure’t o sentir-tè,
i, si no ets d’es meu parer,
serà com qui pegar-mè
amb una mà a cada galta.
Tradicionari de Mallorca
