Dia quatre de gener
de l’any mil vuit-cents setanta,
una desgràcia molt planta
a Llubí succeïgué.
Si tenc memòria bastanta,
pel temps la vos contaré.
Les onze, faltava un poc,
que la jove festejava,
i, a mitjanit, estava
tota flamejant de foc.
Sa campana qui tocava:
-Petits i grans, tots correu,
I a can Bordoy trobareu
ses cases qui fan flamada!
Na Catalina i sa mare,
si no són mortes encara,
de dins es foc les traureu!
I us assegur que tendreu,
el dia que us morireu,
la glòria asegurada!-
Na Catalina dirà,
com s’encontrarà amb sos lladres:
-Amb tretze guinavetades,
no em vàreu porer matar!-
Catalineta Bordoy,
ho contaràs a ta mare:
que una fuia d’atzavara
és bona p’es seu genoi..
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Narratives
Sineu
Assonant
26
IV
Catalina, ja t’ho deia
que venguesses a colgar,
i estimares més anar
dins s’aprés de ses euveies.
Com m’havies d’enganar,
que em parlaves d’amorós!
Has fet es joc d’es traidors,
que, com los han fets favors,
llavò no ho volen pagar.
Déu del cel m’assistirà,
perque sé que és piadós,
i a tu te castigarà
perque vares destrossar
un abre tan preciós.
Juana –Maria Coll,
que vas de mortificada!
Sa gonella dus brodada
de banyes de caragol.