En Pavana d’Ariany
l’han mort dins un carretó.
Quina desgràcia, Senyor,
que hi hagué dins Sant Juan!
Es jutge, forçat volia
que fos un de Sant Juan,
i ara, per temps diran
que és un de sa seva vila.
En Pavana d’Ariany
un cosí seu el matà,
i el tirà dins un favar
de Gossauba,
pensant que no el trobaran.
L’amo En Miquel consolava
En Miquel, que és fiol seu:
-Vaja, comanau-lo a Déu,
que ja està enterrat ton pare!-
-Damunt Consolació
està enterrat mon pare.
Quina pena tan sobrada
que tenguèrem jo i mumare
i es meu germà major!
Damunt Consolació
mon pare està enterrat;
si ell vos ha agraviat,
per ell vos deman perdò!-
Es fii segon d’En Pavana
d’es carretó davallà
per sa sanf anar a besar
que son pare derramava.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Narratives
Sant Joan
Assonant
22
IV
A Sant Joan; prop del poble; a la carretera que va a Montuïri; hi ha Sa Creu d’En Pavana; que indica el punt on morí assasinat En pavana d’Ariany. En passar; els santjoaners resaven un parenostre en sufragi del difunt. En la nostra minyonia; vàrem sentir moltes vegades la relació d’aquest assassinat.
D’aquí en envant farà lluna,
no podrem dormir tan bé,
perque es nostro cirerer
de Son Juny ja n’ha feta una.
Una mata escrita hi ha,
escrita de Sant Ramon;
i, si voleu sebre a on,
a’s carreró de Maià.
D’onsevuia es vent vénga,
sempre ve arremolinat.
De ses dones he afinat
que en tenir quinze anys d’edat
duen es llatí embuiat,
i el dimoni qui els entenga.