-Senyora, ¿què tè?, ¿què tè?,
¿què té de nou son marit
que a tal hora de la nit,
vostè vaja pel carrer?
-Senyor, jo me n’he anada
a una casa de joc
i m’hi som torbada un poc
i mos criats m’han deixada.
-Senyora, ¿vol venir amb mi
a casa i la cobriré
i sopar que li daré
i un bon llit per dormir?
-Si vostè no em destapàs
i secreta me tengués,
que mon marit no ho sabés,
poria eesre que hi anàs.
-A casa tenc dos criats
i també dues criades;
ells ja estaran colgats,
les portes de los veinats
totes ja estaran tancades.
No ho sabran persones nades
vós i jo de què hem tractat.-
Quan varen essre allà,
a casa del cavaller,
molt prompte ja li tragué
coques ba mbes per sopar.
-Senyor, jo ja he sopat.
-Senyora, i jo també.
-Idò, que veja on té
es llit tan ben reguardat.
-Aquí dins hi ha un llit
a on jeia mon esposa;
si m’ofereix una cosa,
la hi deixaré jeure anit.-
Mentres ella es descalçava
per anar-se’n a colgar,
ella li va demanar
si sabia amb qui tractava.
Respongué lo cavaller
que suallà present estava,
que se pensava tractar
amb una persona de bé.
-Si jo fos dona de bé,
no faria lo que faç;
així sabràs que les has,
camarada, amb Llucifer.
Comanè’t a Sant Antoni,
que mal encaminat vas,
tenguent present que les has,
camarada, amb el dimoni.-
A l’instant aparegueren
dimonis amb gros quefer,
a an el pobre cavaller
a l’infern el se’n dugueren.
Narratives
Llucmajor
Assonant
Devers sa barraca nostra,
que hi feia de mal estar!
Fèiem dijunis per força
perque no teníem pa.
Aixeca’t, berenarem,
beurem un tassó de vi,
i, quan serem p’es camí,
d’es fred no mos temerem.
Tu duràs sa guiterreta,
jo duré es violinet,
ferem una musiqueta
an aquell Bon Jesuset.
Anau alerta, al•lotetes,
que enguany faran estils nous:
moros a quatre pessetes
i moretons a vint sous.