Un vespre, devers les onze,
damunt es puig de Tonyí
vaig veure es senyor de Graonda
que se n’anava a dormir.
El vaig veure que corria
per sa llinya de sa pleta.
Un homo amb una escopeta
se n’anava determinat
a matar un escaravat
que pescava amb sa canyeta.
De ses cames d’un moscard
en feren cinc-centes caixes;
des cap, coranta mil maces,
bones per picar espart.
D’ets uis feren criatures,
i de ses llavoradures
en compongueren banquets.
Es budell cular tengué
cinc-cents sacs de nou barcelles,
i d’ossos i de costelles
cent covos i un paner.
En Guiem Esclafader
no s’agrada d’esclafades,
i se’n menja cent fornades,
cent covos i un paner.
Humorístiques
Santanyí
Assonant
Na Miquela d’es pa blan
ha batut a moltes eres,
i diu que ara fa porgueres
d’es fadrins pobres que hi van.
Si tenies piedat
o compassió de mi,
no em deixaries patir
amb tanta de crueldat,
perquè el qui està enamorat
se contenta de morir.
Jo som estat per Alger,
a dins França i per Espanya,
i no he trobat torner
que em torneig sa meva banya.