Un vespre de ball de màscares,
un vespre de molt de fred,
dins una sala molt ampla,
vaig passar per lloc estret.
Després de ballar sa dansa,
li vaig convidar a sortir.
Va voler que li compràs
vins i peres ensucrades,
i quartos i ensaimades,
de gitano un tros de braç.
Com vàrem esser a defora,
a la claror d’un fanal,
li vaig dir: -Oh mascareta,
¿te vols llevar el mascaral?-
Pensant que era una nineta
blanca com la flor d’abril,
se va llevar sa careta,
i va esser un guàrdia civil!
Humorístiques
Campos
Assonant
Això és sa darrera planta
que essent fadrina faràs:
demà, com t’aixecaràs,
a ses amigues diràs:
-Al•lotes, ja han fet es fas
de sa meva casa santa.
Si el Papa ves sa vivor
que aqueixa al•lota du tanta,
la posaria per santa
de frente a l’altar major.
Madona, de dret vos toca
tractar bé es segadors:
a migdia, cuinau-lós
fava parada amb bajoca.
Si no sabeu què ha d’esser
fava parada amb bajoca,
posau dins aqueixa ollota
mig camaiot, o sencer.