Un vespre de ball de màscares,
un vespre de molt de fred,
dins una sala molt ampla,
vaig passar per lloc estret.
Després de ballar sa dansa,
li vaig convidar a sortir.
Va voler que li compràs
vins i peres ensucrades,
i quartos i ensaimades,
de gitano un tros de braç.
Com vàrem esser a defora,
a la claror d’un fanal,
li vaig dir: -Oh mascareta,
¿te vols llevar el mascaral?-
Pensant que era una nineta
blanca com la flor d’abril,
se va llevar sa careta,
i va esser un guàrdia civil!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Campos
Rima
Assonant
Núm de glosa
55
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Sant Julià
passeja dues ’xades
per tomar es forns
que no couen panades.
L’any deu va comportar Espanya
ses ungles de Satanàs;
l’any denou va esser encapaç
a refrescar sa buranya;
l’any trenta-vuit amb sa banya
sortí de punt i de pas
i ara hem arribat a un cas
de pagar més que un no guanya.
Vos n’anau i malgastau
es jornal que tant vos costa,
maleïu i flastomau
i llavò encara atupau
sa dona, en esser a ca vostra.
Tradicionari de Mallorca
