Un vespre de ball de màscares,
un vespre de molt de fred,
dins una sala molt ampla,
vaig passar per lloc estret.
Després de ballar sa dansa,
li vaig convidar a sortir.
Va voler que li compràs
vins i peres ensucrades,
i quartos i ensaimades,
de gitano un tros de braç.
Com vàrem esser a defora,
a la claror d’un fanal,
li vaig dir: -Oh mascareta,
¿te vols llevar el mascaral?-
Pensant que era una nineta
blanca com la flor d’abril,
se va llevar sa careta,
i va esser un guàrdia civil!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Campos
Rima
Assonant
Núm de glosa
55
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Cada dia, en sortir es sol,
gira s’esquena a sa lluna
i veuràs s’ase d’En Pruna
que passeja es picarol.
Si no vols venir a Marina
perque trobes que és malsà,
a altre lloc te puc llogar
si mos casam, Catalina.
Un dia, pescant un cranc,
damunt l’illa de Cabrera,
vaig veure Sa Dragonera
aferrada amb So Cap Blanc.
De ràbi, suava sang
es Cap de Cala-Figuera.
¿Què fé es Cap Enderrocat,
quan se trobà en aquest ball?
Péga bot dalt es cavall,
i és partit de cap a Artà,
cercant saliva de ca,
per curar-li es braverol.
Dos escarabats merders,
com si fossen mariners,
ja són partits amb sa llensa
an es batle de Pollença.
Es batle era un ase vei,
un homo amb molta ciencia,
i les va firmar sentència,
així com mana sa llei.
Tradicionari de Mallorca
