Un vespre de ball de màscares,
un vespre de molt de fred,
dins una sala molt ampla,
vaig passar per lloc estret.
Després de ballar sa dansa,
li vaig convidar a sortir.
Va voler que li compràs
vins i peres ensucrades,
i quartos i ensaimades,
de gitano un tros de braç.
Com vàrem esser a defora,
a la claror d’un fanal,
li vaig dir: -Oh mascareta,
¿te vols llevar el mascaral?-
Pensant que era una nineta
blanca com la flor d’abril,
se va llevar sa careta,
i va esser un guàrdia civil!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Campos
Rima
Assonant
Núm de glosa
55
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Tot lo dia t’he mirada:
mà a costat, ansa de gerra.
I l’amo no t’ha llogada
per fer ombra a sa terra.
De França vaig dur sa mostra
d’es locos de l’hospital:
i és una cosa igual
d’aquesta veinada nostra.
-Adiós, figueraleres,
-Adiós, festejadors.
-Tirau, acompanyau-mós
fins en aquelles barreres.
-No és que no en tenguem quimeres,
però és massa escandalós.
Tradicionari de Mallorca
