Un vespre de ball de màscares,
un vespre de molt de fred,
dins una sala molt ampla,
vaig passar per lloc estret.
Després de ballar sa dansa,
li vaig convidar a sortir.
Va voler que li compràs
vins i peres ensucrades,
i quartos i ensaimades,
de gitano un tros de braç.
Com vàrem esser a defora,
a la claror d’un fanal,
li vaig dir: -Oh mascareta,
¿te vols llevar el mascaral?-
Pensant que era una nineta
blanca com la flor d’abril,
se va llevar sa careta,
i va esser un guàrdia civil!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Campos
Rima
Assonant
Núm de glosa
55
Volum
IV
Altres cançons relacionades
En Es Llombards tot són roques;
com hi vaig no en puc sortir,
però hi ha unes al•lotes
guapes que no tenen fi.
Hores hi ha que no sé
si som morta o si som viva:
s’amor me té tan cativa
com una esclava d’Alger.
Es Dijous Sant, atrevida,
vos posareu avinent,
que vos tenc de fer un present
d’una gavota florida.
Tradicionari de Mallorca
