S’altre dia, jo llaurava
de cap a un empedrat
i tot lo dia passaren
cavallers tirat tirat.
Com prou n’hagueren passats,
a un d’aquells demaní:
-¿A on anau per aquí,
tants de cavallers plegats?-
Ells anaven a un dur un pi
que hi havia, gros sens fi,
darrere Son Montserrat,
i diu:- Perque Déu ho vol,
un mot me vui explicar:
aquest pi se va taiar
per fer un tap de fabiol.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Artà
Assonant
33
IV
Amoreta, d’aquí envant
començaràs s’escarada,
a un racó estirada,
devora un bres, engronsant.
Arrambau-vos devers mi,
maldament que sien deu,
que tenc un boldró que jeu
i no sé si en podré eixir.
Es dilluns, a comprar llums.
Es dimarts, a comprar ais.
Es dimecres, a comprar nesples.
Es dijous, a comprar ous.
Es divendres, a comprar ais tendres.
Es dissabte, sa jaia pasta.
I es diumenge, es jai tot s’ho menja.