S’altre dia, jo llaurava
de cap a un empedrat
i tot lo dia passaren
cavallers tirat tirat.
Com prou n’hagueren passats,
a un d’aquells demaní:
-¿A on anau per aquí,
tants de cavallers plegats?-
Ells anaven a un dur un pi
que hi havia, gros sens fi,
darrere Son Montserrat,
i diu:- Perque Déu ho vol,
un mot me vui explicar:
aquest pi se va taiar
per fer un tap de fabiol.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Artà
Assonant
33
IV
Tot lo dia us he cercat
pel pinar de l’Orient:
vos duia un relliu calent
i m’ha agafada talent
i p’es camí el m’he menjat.
Estimat meu preciós,
no em mireu per tan traïdora,
que ma vista s’enamora
de tot quant duis i de vós.
Jo de ben propet l’hi deia,
petit, just que ella ho sentís,
i tenia es front més llis,
que jo sa cara m’hi veia.