-Mestre Frau, tengueu bon dia;
¿de què anau tan infundat?
-Es mossos qui m’han deixat,
i tot sol no puc fer via!
-Mestre Frau, oh mestre Frau,
¿no em faríeu gabions
per tenir ets aucellons,
que no surtin p’es corral?-
Sa dona era en es sermó
i amb devoció l’escoltava,
i es copeo li robava
sa xuia amb so morrió.
Y dale que te crió,
cadireta, cadireta,
cadireta, cadiró!
Es dissabte de Nadal,
de l’any mil nou-cents catorze,
entre les deu i les onze,
repossava Mestre Frau
d’un poc de brou de mongetes
i sopes d’un roegó.
Dale que te crió,
cadireta, cadireta,
cadireta, cadiró!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Santa Margalida
Assonant
30
IV
Tothom pot ser glosador
per poc que s’hi entretenguen:
amb quatre mots que s’avenguen,
vet aquí una cançó.
Són tres o quatre fadrins
que es confés no vol absoldre,
perque duen blat a moldre
a tres o quatre molins.
Veniu ençà, diamant;
veniu, roseta florida;
veniu, que us vull dar ma vida
ara en el mateix instant.