-Mestre Frau, tengueu bon dia;
¿de què anau tan infundat?
-Es mossos qui m’han deixat,
i tot sol no puc fer via!
-Mestre Frau, oh mestre Frau,
¿no em faríeu gabions
per tenir ets aucellons,
que no surtin p’es corral?-
Sa dona era en es sermó
i amb devoció l’escoltava,
i es copeo li robava
sa xuia amb so morrió.
Y dale que te crió,
cadireta, cadireta,
cadireta, cadiró!
Es dissabte de Nadal,
de l’any mil nou-cents catorze,
entre les deu i les onze,
repossava Mestre Frau
d’un poc de brou de mongetes
i sopes d’un roegó.
Dale que te crió,
cadireta, cadireta,
cadireta, cadiró!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Santa Margalida
Rima
Assonant
Núm de glosa
30
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Si un saig anava al cel,
tots es sants penyoraria.
Sant Pere s’aixecaria
de sa cadira que seu,
i el gloriós Sant Miquel
a coces d’allà el trauria.
Si m’embarquen i no torn,
s’enyorança serà poca;
jo no enyor ningú en el món
sinó mu mare i s’al·lota.
Sa meva guiterra treu
més que una possessió:
en tocar-li un bordó,
se posa a fer més remor
que no ets orgues de la Seu.
Tradicionari de Mallorca
