Dia setze vaig anar
a manacor, a vendre figues,
i ella, per ses ferides,
tot lo dia em va cercar.
Caçava arreu com un ca,
en de dia i de vetlada;
dia desste m’encontrà,
tot sol, a s’entrecavada,
com si m’hagués de menjar!
Jo li vaig dir: -¿Qui ets tu?
-Jo som la senyora Rosa,
qui no perdona ningú!
-¿Que no saps que som casat
i tenc muller i tenc infants?
-maldament sien bergants,
jo mai no he reparat.
I else don, per amistat,
una partida de grans.-
I sa puça se temé
que jo pintires tenia
i en sa nit, mentres dormia,
de brodadora va fer.
I es poi, per més enginyós,
fé sa mostra foradada,
i així me feren tots dos
una pintura acabada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Manacor
Rima
Assonant
Núm de glosa
26
Volum
IV
Altres cançons relacionades
En Julià se n’ha duit
-pobre al•lot, no ho mereixia-,
per demanar cada dia:
-Mariner, ¿quin peix heu duit?
Sa teva sabiduria
jo la t’he de capturar.
¿Quina cosa al món hi ha
que neix i es torna ofegar
entre les onze i migdia?
-N’és com la fruita vedada
de l’hort de Getzemaní,
i es qui la va recoir
és Adam, el nostro pare.
I lo que em demanes ara
n’és l’hostia consagrada
que, com prou l’han contemplada,
neix i se torna morir.
I si dius que no és així,
per anit ja l’hem volada.
En es camí de Sineu
per damunt sa romeguera
hi ha una foravilera
qui du es monyo qui no és seu.
Tradicionari de Mallorca
