Dia setze vaig anar
a manacor, a vendre figues,
i ella, per ses ferides,
tot lo dia em va cercar.
Caçava arreu com un ca,
en de dia i de vetlada;
dia desste m’encontrà,
tot sol, a s’entrecavada,
com si m’hagués de menjar!
Jo li vaig dir: -¿Qui ets tu?
-Jo som la senyora Rosa,
qui no perdona ningú!
-¿Que no saps que som casat
i tenc muller i tenc infants?
-maldament sien bergants,
jo mai no he reparat.
I else don, per amistat,
una partida de grans.-
I sa puça se temé
que jo pintires tenia
i en sa nit, mentres dormia,
de brodadora va fer.
I es poi, per més enginyós,
fé sa mostra foradada,
i així me feren tots dos
una pintura acabada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Manacor
Assonant
26
IV
Pòlissa Miquela
i es fiis polissons:
han romput sa gerra
encalçant coloms.
Estaba el señor don Gato sentadito en su tejado.
Miau, miau, miaramau!
Ha recibido una carta de si quiere ser casado.
Miau, miau, miaramau!
Ha recibido una carta de si quiere ser casado.
Miau, miau, miaramau!
Con una gatita blanca, sobrina de un gato pardo.
Un día, por darse un beso, se ha caído del tejado.
Se ha roto siete costillas, el espinazo y el rabo.
Aquí están siete doctores a curar al señor Gato.
A la primera visita, el gato estaba muy malo.
A la segunda visita, ya se había agravado.
El se quiere confesar de las cosas que ha robado:
cuatro vasijas de leche, piezas de queso otras cuatro.
A la tercera visita, ya lo encuentran estirado.
Las gatitas van de azul; los gatos de colorado.
Se lo llevan a enterrar por la calle del Pescado.
Al olor de la sardina, el gato ha resucitado.
Por eso dice la gente: Siete vidas tiene un gato.
En mi vida he visto yo lo que he visto esta mañana:
Un pajarito en la torre repicando las campanas.
A ca N’Alou i es Castell
¿no trobau que s’embiromben?
Si ets ennigulats no tiomben,
mos banyaran bé sa pell.