En Juan, quan va arribar,
va dir:- Mumare, jo vengo.
-Oh, fii meu, jo no t’entengo
si no mudes de parlar!-
En Juan, quan va arribar,
va dir; -Mumare, jo soy!
Sa mare diu: -Bon refoi!
Ja te pots anar a mudar!-
En Juan, com va arribar,
amb aquelles sabatotes,
encalçava ses al•lotes
per darrere es campanar.
Sa mare li va pegar
amb so mànec de sa granera,
va trencar sa greixonera
i no pogueren sopar.
En Juan, com va arribar,
va trobra sa mare morta
i es saig darrere sa porta
que el volia penyorar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Sant Joan
Assonant
18
IV
Fava avui i fava ahir!
¿Com tanta fava, mestressa?
Menjaria llet espessa;
serigot no en vui per mi.
Montuïri no m’agrada
per anar-hi a festejar,
que a cada carrer hi ha
més d’una hora de pujada.
A dins es camp de Lanzell
no hi poren anar amb carrosses,
perque ses ombres més grosses
són ses ales d’un capell.