En Juan, quan va arribar,
va dir:- Mumare, jo vengo.
-Oh, fii meu, jo no t’entengo
si no mudes de parlar!-
En Juan, quan va arribar,
va dir; -Mumare, jo soy!
Sa mare diu: -Bon refoi!
Ja te pots anar a mudar!-
En Juan, com va arribar,
amb aquelles sabatotes,
encalçava ses al•lotes
per darrere es campanar.
Sa mare li va pegar
amb so mànec de sa granera,
va trencar sa greixonera
i no pogueren sopar.
En Juan, com va arribar,
va trobra sa mare morta
i es saig darrere sa porta
que el volia penyorar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Sant Joan
Rima
Assonant
Núm de glosa
18
Volum
IV
Altres cançons relacionades
A Inca fan ses cadufes
i les venen a Ciutat.
Si dius que jo som ratat,
tu perds es calçons amb bufes.
Darrere aquesta vorera
he de patir calor a fons.
Jo em devertesc fent cançons,
germans, per sa nostra aiguera.
Jo vaig a l’arranca-sega,
cap avall costa a través.
No em pensava que hi hagués
dins es lloc d’es Calderers
una jove tan alegre!
I encara En Juan d’Hortella
la hi troba sa mitat més.
Tradicionari de Mallorca
