En Barret, qui m’és tan ase,
va cercar un politxó
i va dir an Es Mascaró:
-Pega fort, i faràs vasa!-
A l’arribada a Campos,
es cavall va travelar,
i un passatger va anar
an es poble a alterar
en que havia de passar
un cavall qui feia santos.
Bans d’arrivar a Santanyí,
es cavall ja tombejà:
sa diligènci’deixà
fins l’endemà dematí...
Com va arribar a Llucmajor,
En Barret Loco sortí.
Lo primer que li va dir:
-¿Com t’és anat, Mascaró?
-A mi m’ha anat d eprimera,
però an en Perico, no.
No hi fa res es politxó,
sempre som naat d’arrere.
Ja n’he perdudes ses ganes
d’es politxómanejar.
Es remei millor serà
donar-lo a ses milanes!-
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Llucmajor
Assonant
17
IV
Una fadrina és sagrada
tres passes en lo redó:
en tocar-li es gonelló,
pot pegar una galtada.
Mu mareta, mu mareta,
¿me voleu deixar es moixet,
que dins es cor de N’Aineta
hi canta un rossinnyolet?
Si jo et pogués dar entenent
lo que et vaig dir anit passada,
series monja i jo frare,
però tots dos d’un convent.