En Barret, qui m’és tan ase,
va cercar un politxó
i va dir an Es Mascaró:
-Pega fort, i faràs vasa!-
A l’arribada a Campos,
es cavall va travelar,
i un passatger va anar
an es poble a alterar
en que havia de passar
un cavall qui feia santos.
Bans d’arrivar a Santanyí,
es cavall ja tombejà:
sa diligènci’deixà
fins l’endemà dematí...
Com va arribar a Llucmajor,
En Barret Loco sortí.
Lo primer que li va dir:
-¿Com t’és anat, Mascaró?
-A mi m’ha anat d eprimera,
però an en Perico, no.
No hi fa res es politxó,
sempre som naat d’arrere.
Ja n’he perdudes ses ganes
d’es politxómanejar.
Es remei millor serà
donar-lo a ses milanes!-
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Llucmajor
Assonant
17
IV
Remil i una guitzeta!
Vaja un pas que m’han contat!
Que aquest curro de veinat,
abans d’estar amonestat,
ja han hagut de cercar teta.
Com prou haurem culejat,
no crec que mos surti bé.
Un homo, en esser casat,
cap feina per vila té.
Ella braveja que té
caldera i cossi plantat
i per més utilidat
té una barcella també,
s’aumud si l’ha de mester;
emperò li falta es blat.