Antany tenia un moixet
que de llet el vaig criar.
Dejorn el duia a colgar,
que no s’enredàs de fred.
I li donava panet,
es matins, per berenar,
i, es migidia, per dinar,
li estrellava un ouet.
Jo li feia sa traveta
perque no pogués fugir.
Cada dia dematí
’gafava qualque rateta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Selva - Biniamar
Assonant
14
IV
Aquí en duc una de bona:
¿qui és que, d’homo, torna al•lota,
i puja i creix a poc a poc
fins que arriba a fer-se dona?
L’ullastre, que torna olivera.
Margalida, Margalida,
quina habilitat tens tu!
Sense perjui de negú
an el qui és mort pots dar vida.
Caragol, treu banya,
ton pare és a muntanya,
ta mare a’s molí..
Caragolet, caragolí!