Antany tenia un moixet
que de llet el vaig criar.
Dejorn el duia a colgar,
que no s’enredàs de fred.
I li donava panet,
es matins, per berenar,
i, es migidia, per dinar,
li estrellava un ouet.
Jo li feia sa traveta
perque no pogués fugir.
Cada dia dematí
’gafava qualque rateta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Selva - Biniamar
Assonant
14
IV
Si et deixavas de venir,
vestit de dol no em faria,
perque, com vares venir,
no me’n vaig fer d’alegria.
Es tabac que em prometeres,
encara el me pots donar.
Mai fa millor espigolar
que com solades hi ha
per davall ses oliveres.
Temps hi ha que mai arriba
i temps que arriba i no passa
i temps que maten sa caça
i temps que l'agafen viva.