Tenc enterrat lo més bo
i lo dolent surt defora;
el qui maltrata el meu cor,
mentres me maltracta, plora.
La ceba.
De sa teva pell faré,
Tiana, si tu me faltes,
per llaurar, un eixanquer,
i de la resta, unes varques.
Excuses de cercar foc,
vénc a veure’t, Margalida;
altri l’haurà devertida
i jo veinat i no em moc.