Dolores tenia un nóvio
qui, per sa fira, li regalà
un pollastre blanc i negre
que tres pessetes li va costar.
Dolores ’gafa el pollastre
i el va posar amb so cap per amunt
i va dir a la seva sogra:
-Qui vol pollastre, que en compri un!-
La sogra, tota enfadada,
li fot punyada
i li esclafa es nas.
Li diu: -Nora, malcriada,
tu la m’has feta
i la’m pagaràs!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Alcúdia
Assonant
10
IV
Bona estona, gabellins,
pensareu en En Rutina,
que, si ell se determina,
fareu llatra sense brins,
si no deixau es camins
que van quantra la doctrina.
Malalta estic, no puc pus!
Prompte estaria curada
si pogués donar una uiada
an el cor del Bon Jesús.
Estimat meu, no creureu
lo poc que he pensat en vós!
No posaré intercessors
ni empenyos perque torneu.