Es cavall Roig me va dir,
com de can Refil partia:
-Toni, jo no faré via;
t’hauràs de baraiar amb mi!-
Com les donava ses ses faves,
tots dos plegats, varen dir;
-Toni, demà dematí,
deixa ses escorretjades,
que tu tens ses mans sobrades
per haver-te de sofrir.-
En Moro és més vergonyós
i sempre li fa sa maula.
No conversà cap paraula
fins a s’hostal de can Ros,
i va dir an ets altres dos:
-Avui no anau corredors;
par que tengueu por de caure!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Esporles
Rima
Assonant
Núm de glosa
8
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Olives, a s’olivar,
se n’hi han quedades poques;
per això no vui conrar
i tampoc no vui taiar
es verducs que hi ha a ses soques.
Devers sa Rota d’es Lli
s’oliva s’hi fa retent:
dins sa mà n’hi caben cent;
dins un paner, no té fi.
Garrida, garrida meva
jo t’anomèn en parlar.
Jo sé un fadrí qui està
dins sa presó, causa teva.
Tradicionari de Mallorca
