Es cavall Roig me va dir,
com de can Refil partia:
-Toni, jo no faré via;
t’hauràs de baraiar amb mi!-
Com les donava ses ses faves,
tots dos plegats, varen dir;
-Toni, demà dematí,
deixa ses escorretjades,
que tu tens ses mans sobrades
per haver-te de sofrir.-
En Moro és més vergonyós
i sempre li fa sa maula.
No conversà cap paraula
fins a s’hostal de can Ros,
i va dir an ets altres dos:
-Avui no anau corredors;
par que tengueu por de caure!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Esporles
Rima
Assonant
Núm de glosa
8
Volum
IV
Altres cançons relacionades
A Andratx, per tocar l’orgue
posen dos porcs dins un sac:
un fa nyic i s’altre nyac,
s’avenen com un rellotge.
Oh Mare de Déu del Carme!
Donau bon temps a la mar,
perque anit s’ha d’embarcar
mon pare i lo meu germà
i s’estimat qui nom Jaume.
¿A Son Cotoner, estimada,
vos heu llogada a coir?
A l’amo encara he de dir
que us esborr, si us té assentada.
Tradicionari de Mallorca
