Es cavall Roig me va dir,
com de can Refil partia:
-Toni, jo no faré via;
t’hauràs de baraiar amb mi!-
Com les donava ses ses faves,
tots dos plegats, varen dir;
-Toni, demà dematí,
deixa ses escorretjades,
que tu tens ses mans sobrades
per haver-te de sofrir.-
En Moro és més vergonyós
i sempre li fa sa maula.
No conversà cap paraula
fins a s’hostal de can Ros,
i va dir an ets altres dos:
-Avui no anau corredors;
par que tengueu por de caure!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Esporles
Rima
Assonant
Núm de glosa
8
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Com vaig rebre, mirai meu,
aquella carta d’amors,
tenia dos confessors
que em deien coses tots dos,
i em vengué ben primorós
de donar l’ànima a Déu.
Un cervellet de pinsà
i sa sang d’una titina
i s’amor d’una fadrina,
saps quina cassola fa!
- Tu qui fas de primatxer
i pretens fent fantasies,
què va que no m’endevines
un ase quants d’ossos té!
-Jesucrist morí en la creu,
i jo en sé l’hora i el dia,
no sé tal porqueria,
però poc me costaria
escorxar-te i sebre-hu.
Tradicionari de Mallorca
