Es cavall Roig me va dir,
com de can Refil partia:
-Toni, jo no faré via;
t’hauràs de baraiar amb mi!-
Com les donava ses ses faves,
tots dos plegats, varen dir;
-Toni, demà dematí,
deixa ses escorretjades,
que tu tens ses mans sobrades
per haver-te de sofrir.-
En Moro és més vergonyós
i sempre li fa sa maula.
No conversà cap paraula
fins a s’hostal de can Ros,
i va dir an ets altres dos:
-Avui no anau corredors;
par que tengueu por de caure!
Més informació
Classificació
Humorístiques
Poble
Esporles
Rima
Assonant
Altres cançons relacionades
Marit, no estigues gelós
d’una fruita que no es gasta:
no és res si un altre la tasta,
mentres n’hi haja per vós.
Noltros no venim encara,
l’amo En Pep, per festejar:
venim per riure i folgar
i per burlar de la casa.
Sa civada forastera,
saps quin mal any va tenir!
Quan es rovei li fugí,
la teníem damunt s’era.
Tradicionari de Mallorca
