A sa Torre de Marina
de don Guiem Massanet.
Qui diu ver, sempre endevina,
tant si fa calor com fred.
D’aquí veuen es llumet
pel qui té sa vista fina.
Que és d’hermós aquest balcó!
Molt bé el varen trebaiar:
d’enfora poren mirar
sa senyora i es senyor.
Com es sol se’n va a la posta,
baix d’es Puig de Galatzó
ses gallines, ¿saps què diuen
com han post, d’es cap d’un poc?
-Qui-qui-quic! Coc-coc-coc! –
No sé qui ploren o riuen
o si elles mateixes diuen
que han trobat es menjar poc.
-Tites, tites, ti-ti-tiu!-
Jo vos crid i no veniu!
¿Que teniu males sospites?
¿O por que vos mengi frites,
bé en s’hivern o bé en s’estiu?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
2
Volum
IV
Altres cançons relacionades
D’es cap me’n vaig an es coll,
cap avall per sa ventresca,
i si és jove, esperoneja,
i si és veia, no se mou.
Oh carrer de ma alegria!
Si no ho ets, ho ets estat.
Com jo estava enamorat,
d’un cap a s’altre corria.
Novia, no estigueu trista;
menjau si voleu menjar,
que una nit heu de passar
que mai vos hi sereu vista.
Tradicionari de Mallorca
