A sa Torre de Marina
de don Guiem Massanet.
Qui diu ver, sempre endevina,
tant si fa calor com fred.
D’aquí veuen es llumet
pel qui té sa vista fina.
Que és d’hermós aquest balcó!
Molt bé el varen trebaiar:
d’enfora poren mirar
sa senyora i es senyor.
Com es sol se’n va a la posta,
baix d’es Puig de Galatzó
ses gallines, ¿saps què diuen
com han post, d’es cap d’un poc?
-Qui-qui-quic! Coc-coc-coc! –
No sé qui ploren o riuen
o si elles mateixes diuen
que han trobat es menjar poc.
-Tites, tites, ti-ti-tiu!-
Jo vos crid i no veniu!
¿Que teniu males sospites?
¿O por que vos mengi frites,
bé en s’hivern o bé en s’estiu?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
2
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Sant Pau el fred començà;
Sant Honorat el va admetre;
Sant Antoni el va remetre
an el Sant Sebastià.
S’altre vespre, galant rosa,
¿creuràs que et vaig somiar
com si et ‘gués tenguda ja
a dins es llit per esposa?
Sa Borina fa canyissos
i sa Veieta paners.
Maria, ¿vols dos doblers
i me compondràs es rissos?
Tradicionari de Mallorca
