-Oh, fieta meva, ¿que vols un murtó?
-Ai, no, no, mumare, jo no en vui, no,no!
-Oh, fieta meva, ¿que vols una gla?
-Ai, no, no, mumare, jo me vui casar!
-Oh, fieta meva ¿vols esperar un any?
-Ai, no, no, mumare; jo em vui casar enguany!
-Oh, fieta meva, ¿vols esperar un mes?
-Ai, no, no, mumare, no puc estar més!
-Oh, fieta meva, ¿vols esperar un dia?
-Ai, no, no, mumare, no hi arribaria!
-Oh, fieta meva, vols esperar una hora?
-Ai, no, no, mumare, sabeu que és d’enfora!
-Oh fieta meva, ¿vols esperar un quart?
-Ai, no, no, mumare, sabeu que és de llarg!
-Oh, fieta meva, espera’t un minut!
-Ai, no, no, mumare, que jo ja no puc!
-Oh, fieta meva, ¿Vols esperar un poc?
-Ai, no, no, mumare, que s’hi cala foc!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Campanet
Assonant
46
IV
Oh soleiet, no m’engans,
no em faces es joc d’ahir,
que no en poria sortir,
de fosca, de dins Sos Sants.
Jo creia que es festejar
era de persones llestes,
i és un destorbafestes:
destorba i fa destorbar.
Damunt un tronxo de col
hi vaig pintar es teu retrato:
va sortir amb so nas xato
i es morros de pasterol.