El dilluns,
pas la vida trista,
perque no l’he vista
del dia passat.
El dimarts,
jo plor i sospir
i a ca-vostra mir
i no vos puc veure.
El dimecres,
redoblen més penes,
que eamb fortes cadenes
me teniu lligat,
El dijous,
vénc a veure-vós,
estimada, i vós
ja n’estau colgada.
El divendres,
pas un gros trebai,
que, si no desmai,
suplic amb raons.
El dissabte,
punteta del dia,
tenc més alegria
que no ho poreu creure!
El diumenge,
després que he dinat,
partesc aviat,
perque s’és mester.
N’hi ha que me diuen:
-Com arribaràs,
no festejaràs,
perque tenc guerrer!.-
Altres me diuen:
-No plangues ses passes,
que, per bé que faces,
no l’alcançaràs.-
Ella qui me diu:
-No t’escolts ningú,
que jo et vui a tu,
més que qualsevol!-
I jo, com ho snet,
me’n vaigtot content,
com un rossinyol!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Valldemossa
Assonant
40
IV
Ara me’n vaig, que és tan prest,
i te don sa despedida.
Veiam si t’he convertida,
cara de rosa florida,
amb so sermó que t’he fet!
Ja no tornaré sonar
es guiterró amb dues primes,
perque vaig enamorar
setanta-dues fadrines.
Ara som en es racó
d’es capdamunt d’aquest lloc.
Si trobau que he segat poc,
tirau sa fauç i treis-m’hó.