El dilluns,
pas la vida trista,
perque no l’he vista
del dia passat.
El dimarts,
jo plor i sospir
i a ca-vostra mir
i no vos puc veure.
El dimecres,
redoblen més penes,
que eamb fortes cadenes
me teniu lligat,
El dijous,
vénc a veure-vós,
estimada, i vós
ja n’estau colgada.
El divendres,
pas un gros trebai,
que, si no desmai,
suplic amb raons.
El dissabte,
punteta del dia,
tenc més alegria
que no ho poreu creure!
El diumenge,
després que he dinat,
partesc aviat,
perque s’és mester.
N’hi ha que me diuen:
-Com arribaràs,
no festejaràs,
perque tenc guerrer!.-
Altres me diuen:
-No plangues ses passes,
que, per bé que faces,
no l’alcançaràs.-
Ella qui me diu:
-No t’escolts ningú,
que jo et vui a tu,
més que qualsevol!-
I jo, com ho snet,
me’n vaigtot content,
com un rossinyol!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Valldemossa
Assonant
40
IV
Ramellet de gran valor,
no em deu mentides a entendre,
que en haver servit la Reina,
aquí teniu una prenda
que vos vol per servidor.
En es lloc de Bendinat
tenen un ruc
que no s’és mort,
no l’han donat,
no l’han robat
ni l’han venut,
i ara no tenen es ruc.
¿Què s’és fet d’es ruc?
Ha tornat ase.
Encara que mos guerrers
siguin dos ni tres ni quatre,
no deixaré de combatre,
veiam aqual podrà més!