Diumenge a vespre, garrida,
la despedida us vaig dar.
El dilluns, ja vaig estar
sense un puntet d’alegria.
El dimarts, no vaig menjar,
ni talent que no tenia.
El dimecres, de plorar,
la siqui real venia.
El dijous vaig arribar
que la gent no em coneixia:
tots quants d’ossos damunt tenia
los me porien comptar.
El divendres, me’n prenia
com el qui està a la cadira
i l’han d’ascabussejar.
El dissabte, vaig campar
així com millor podia,
i vaig pregar tot lo dia
a Jesús, Fill de Maria,
que me vengués a ajudar.
Si poria comanar,
jo voldria, vida mia,
tenguésseu tanta alegria
com tristor me vàreu dar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enumeratives
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
36
Volum
IV
Altres cançons relacionades
A dins mon hort hi ha
dues pomes entre-xeque,
tre melicotons en flor,
quatre magranes acoronades,
cinc uis de col acopades,
sis aubergínies avantatjades,
set tomàtigues acolorides,
vuit olives pansides,
nou taronges agraciades,
onze motes de juavert estufades
i dotze metles badades.
Ses cases de ses Talaies
estan damunt un turó;
a baix hi ha un regueró
que hi habiten ses Mendaies.
Jo me n’he d’anar a Ciutat
a llogar-me per criada,
i vui una casa honrada
que tenguin a dins s’entrada
per centinel•la un soldat
que sigui es meu estimat,
de qui estic enamorada.
Tradicionari de Mallorca
