Carabassa m’han donada,
carabassa menjaré.
Sa fia de sa donada
se casa amb un tintorer,
No et casis amb tintorer
perquè duràs ses mans brutes;
casa’t amb un velluter
i duràs bones vellutes.
No et casis amb velluter,
perquè duràs vellutons;
casa’t amb un sabater
i duràs bons retalons.
No et casis amb sabater
perquè et tirarà sa forma;
casa’t amb un escolà,
que es campanar fa bona ombra
No et casis amb escolà
perque et tirarà es batai;
casa’t amb un mariner
i duràs bons escambrais.
No et casis amb mariner
perquè jauràs tota sola,
casa’t amb un carnisser,
que te tirarà es taiant;
casa’t amb un bon bergant:
això és lo que has de mester.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Inca
Assonant
10
IV
Tenc d’anar a matances
a ca sa tieta:
han mort sa muleta
i han fet camaiots.
Jesús i Maria,
que n’han fet de pocs!
Guerrera, ja el te daré!
Més d’un any ha que em fa nosa:
un homo tan poca cosa
a ca meva no hi cau bé.
S’ase va dir a l’amo En Jordi:
¿Que dormiu, o que becau?
Això és perque no em donau
bones senaiades d’ordi.