Carabassa m’han donada,
carabassa menjaré.
Sa fia de sa donada
se casa amb un tintorer,
No et casis amb tintorer
perquè duràs ses mans brutes;
casa’t amb un velluter
i duràs bones vellutes.
No et casis amb velluter,
perquè duràs vellutons;
casa’t amb un sabater
i duràs bons retalons.
No et casis amb sabater
perquè et tirarà sa forma;
casa’t amb un escolà,
que es campanar fa bona ombra
No et casis amb escolà
perque et tirarà es batai;
casa’t amb un mariner
i duràs bons escambrais.
No et casis amb mariner
perquè jauràs tota sola,
casa’t amb un carnisser,
que te tirarà es taiant;
casa’t amb un bon bergant:
això és lo que has de mester.
Més informació
Classificació
Enumeratives
Poble
Inca
Rima
Assonant
Altres cançons relacionades
P’es maig acab s’escarada
que començ per a Tots-Sants,
i, com ve que estic cansada,
me solen dar una tupada
amb un garrot de set pams.
Una estora.
En no tenir-me, em desitges,
i si em tens, ja no me vols;
m’has mester per coure cols
i et faç nosa dins ses sitges.
El foc.
Tu venies a sa casa
com enamorat volgut.
Jo et tenia entretengut
perque havia d’anar a Lluc;
passava falta d’un ruc,
i tu me servires d’ase.
Tradicionari de Mallorca
