Si me volia casar
d’aquí diumenge, bé puc.
Oh Mare de Déu de Lluc,
vos deman si em convendrà
s’estimat, si em rentarà
sa cara amb pedaç eixut.
Com sa corriola corre,
es treure aigo és un pler.
Més m’estimaria ser
mermulada, i dic ver,
que ser sa mermuladora.
Diguès, garrida , diguès:
¿Qui t’ha rompuda sa gerra?
El posarem en galera,
si no basta un any, dos o tres!