Un dia em determiní
d’anar-me’n per sa murada,
costa a través sa muntanya,
a modo de passetgí.
Vaig seguir es regueró
per on s’aigo se n’anava
i vaig veure s’hortolana
qui rentava un gonelló.
I del modo d’anar ella,
vaig fer que era s’hortolana:
amb so dengue d’endiana
i curteta de gonella.
Prompte li vaig demanar
de quina fruita tenia,
i ella em va donar es bon dia:
-Si voleu, poreu triar.
-Hortolana, hortolana,
da’m una poma de s’hort.
-No n’hi ha cap de maçana,
totes són de llenyam fort.
Una pomera hi ha aquí
que se tira de la banda,
i fa pometes de randa,
dolces que no tenen fi.
D’una altra casta n’hi ha
que són pomes marineres:
aqueixes són ses primeres
que Déu va principiar.
D’una altra casta n’hi ha,
que se diuen de la nou.
Aqueixes van a sou;
si en voleu, poreu triar.
D’una altra casta n’hi ha,
se diuen de la randeta.
Aqueixes van a pesseta;
si en voleu, vos ne puc dar.
D’una altra casta n’hi ha,
se diuen pomes del suro;
aquestes ja van a duro,
i d’elles poreu triar.
D’una altra casta n’hi ha,
se diuen de cor gelat:
enmig tenen un forat
de com es corc hi va entrar.
D’una altra casta n’hi ha,
se diuen pomes del ciri,
blanques com a flor de lliri;
d’aqueixes poreu triar.
D’una altra casta n’hi ha,
se diuen pomes del misto;
enmig tenen un Sant Cristo,
lo poreu anar a adorar.
D’una altra casta n’hi ha,
que se diuen de la nau.
Si en voleu, heu de tornar,
que s’hortolà té sa clau.
D’una altra casta n’hi ha,
se diuen de Sant Juan,
i es majoral les estoja
per com es senyors vendran.
-D’aqueixes ja en mejaria,
i no em ’caben d’agradar.
¿Voleu que us ho diga clar?
De s’hortolana en voldria!
Hortolana, hortolana,
cuidau bé aquest pomeral,
no hi hagi cap animal
que us engan a fer-hi tala.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Bunyola
Assonant
8
IV
-Si tu te fas la roseta, rosa del gran roserar,
jo me faré la beieta i te vendré a xupar.
-Si tu te fas la beieta i m’has de venir a xupar,
jo me faré llebretona, llebretona de pinar.
-Si tu te fas llebretona, llebretona del pinar,
jo me faré caçador i te vendré a caçar.
-Si tu te fas caçador i m’has de venir a caçar,
jo me faré un estelet, estelet del cel més gran.
-Si tu te fas estelet, estelet del cel més gran,
jo me faré una nube i et podré venir a tapar.
Si tu te fas una nube i m’has de venir a tapar,
jo me faré la gran lluna i no me podràs tapar.
-Si tu te fas la gran lluna, perque no et pugui tapar,
jo tornaré el gran sol i te vendré a encalçar.
-Si tu te fas el gran sol, per venir-me a encalçar,
jo me tancaré monja i tu no em podràs trobar.
-Si tu te tanques per monja perqu no et pugui trobar,
jo me tancaré per frare i et vendré a visitar.
-Si tu et tanques per frare i m’has de venir a visitar,
ja val més que mos casem i acabarem de penar.
Un homo, en esser casat,
ses calces ja li fan rues
i va amb so cap acalat
com si anàs a cercar guyes.
Per amor de Déu, no faces,
estimat meu, de porquer
ni tampoc d’endioter:
són ses dues arts més baixes.