Perque sou tendra d’edat,
no volen que amb mi ralleu.
Jo confii que granareu,
sa jove, i si vós voleu,
a mi sempre em trobereu
firme,qui no hauré mudat.
Però teniu piedat,
que veis que m’heu carregat,
massa feixuga, sa creu.
Sa creu que m’heu carregada
amb bon gust l’abraçaré.
Confiau, polit roser,
que s’amor no mudaré
fins que us hagin publicada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Llubí
Assonant
48
IV
Diràs a sa majorala
de can Xalet d’Aumadrà
que En Miquel Magrana està
com un colom ferit d’ala.
A s’hort de Son Rossinyol
finiren ses sobrassades.
I s’ase cridava: -Lladres!-
quan se va veure tot sol.
Es sol ja se’n va a la posta
i sa lluna en es ponent.
Cadascú pendrà son vent
i jo me’n ’niré a ca nostra.