Si em convida per anar
a matines, s’estimada,
j apot estar preparada,
que sa coca vui tastar,
i vi que m’ha de donar
de sa bóta congrenyada.
Si em promet de dar-me vi
s’al•lota, i coca amb taiades,
no haurà de dir tres vegades:
“Nem a Matines amb mi”,
sinó que antes de partir
ja les vui haver tastades.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Artà
Assonant
42
IV
A segar me’n vaig avall
i no se quan tornaré.
D’es doblers que avançaré,
comare, vos faré un ball.
Dares s’amor, Montserrada,
an En Jaume d’es Racó,
i la té tan respectada
com l’hòstia consagrada
que un capellà l’ha posada
patent a l’altar major.
Si me trobau p’es carrer,
es “bon dia” no em plangueu,
que encara m’alegrareu,
basta us haja volgut bé.
Jo vos vull i vos voldré
es temps que fadrí sereu.
Com més me murmurareu
i més mal de mi direu,
més voluntat vos tendré.