A Ca’s Concos vaig anar
per rallar amb una persona;
vaig quedar mut una estona
quan vaig sentir motejar
que havien de combregar
N’Antonina Rosseiona.
Quan jo vaig sentir tocar
sa campaneta petita:
-Ai!, Senyor, quina visita
que N’Antonina tendrà!-
Quan jo vaig sentir tocar
sa campana i es colís,
es colís sonava allà
i encara com qui el sentís.
Que de trist va essre aquell dia;
que de trist va esser per mi,
com me varen venir a dir
que s’al•lota se moria!
Vaig acabar s’alegria;
no n’he tornada tenir.
Més pena em fé sa mareta
l’hora que vaig arribar,
que em va dir:-Sebastià,
ja és morta sa meva amor,
i ara no hi tenc cap feina.
Se va morir en diumenge
quan sortien d’es sermó.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Felanitx
Rima
Assonant
Núm de glosa
41
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Un dia jo anava en rauja
i duia un ramell polit,
i una al•lota el me va veure
i em va fer: xit-xiri-xit!
Quines al•lotes més guapes
que van a coir a Son Reus!
Hi van descalces de peus
perque no tenen sabates.
Mu mareta ja m’ho deia,
que no sortís per les nits,
que sense tenir euveia
tendria anyells i cabrits.
Tradicionari de Mallorca
