A Ca’s Concos vaig anar
per rallar amb una persona;
vaig quedar mut una estona
quan vaig sentir motejar
que havien de combregar
N’Antonina Rosseiona.
Quan jo vaig sentir tocar
sa campaneta petita:
-Ai!, Senyor, quina visita
que N’Antonina tendrà!-
Quan jo vaig sentir tocar
sa campana i es colís,
es colís sonava allà
i encara com qui el sentís.
Que de trist va essre aquell dia;
que de trist va esser per mi,
com me varen venir a dir
que s’al•lota se moria!
Vaig acabar s’alegria;
no n’he tornada tenir.
Més pena em fé sa mareta
l’hora que vaig arribar,
que em va dir:-Sebastià,
ja és morta sa meva amor,
i ara no hi tenc cap feina.
Se va morir en diumenge
quan sortien d’es sermó.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Felanitx
Rima
Assonant
Núm de glosa
41
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Me'n vaig damunt es terrat
per espaiar-me la vista.
Oh mar blava, que ets de trista!
Te n'has duit mon bé estimat.
Diuen que de tant de suc
varen omplir tot allò
i l’amo En Miquel té por
que no li arrib a s’aujub.
Com me moriré diré
an es quatre que em duran
que em posin dins un celler
davall sa bóta més gran.
Tradicionari de Mallorca
