Tanta endiana, Tonina,
blanca i de color de cel,
i no hi hagut p’En Miquel
p’es cap una barretina.
Quin solei tan emplomat
cau damunt s‘esquena meva!
Bartomeu, damunt sa teva
¿Déu que se n’ha descuidat?
¿Feina per mi no vols fer?
Tampoc no menjaràs pa.
Toca, ja te’n pots anar;
cap miqueta t’he mester!