Un dia passava
per baix d’un carrer;
vaig veure un roser
que roses tenia.
I jo li vaig dir:
-Roser preciós,
polit i hermós,
¿vols venir amb mi?
¿Vols venir amb mi,
amb mi fins Alger,
coirem taronges
d’aquell traonger?
Aquell taronger
tan apreciat;
el qui l’ha sembrat
habilidat té.
Habilidat té.
es fii d’es canonge.
Que, si vos feis monja,
jo frare em faré.
Jo frare em faré
i estaré ausent,
i em passejaré
per dins el convent.
Aquelles taronges
tenen gran virtut:
es malalts que en mengen
cobren la salut.
Aquelles taronges
que vós abastau,
obriu-me’n les portes,
no tanqueu amb clau.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Campanet
Rima
Assonant
Núm de glosa
23
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Sa madona li ha promès
un davantal d’endiana
per anar a coir a Massana,
que es seu estimat hi és.
No hi ha dissabte sense sol
ni fadrina sense amor,
casada sense dolor
ni viuda sense consol.
Jo no som cap mercenari
per vendre’t es rossinyol.
Quines quatre a un redol!
Bones per donar consol
a un malalt que no vol
begudes d’apotecari.
Tradicionari de Mallorca
