El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?
Més informació
Classificació
Amoroses
Poble
Artà
Rima
Assonant
Altres cançons relacionades
Un roseret me deixares
per recordança d'amor;
ses llàgrimes que em costares
bastaren per regar-ló.
Ja sé que us han dit, amor,
que jo som interessada:
mai he estat embarassada
de, lo que és meu, guardar-hó.
El cel és un sòtil fort,
no tengues por, no caurà.
S’altre dia, de mirar,
vaig romandre amb so coll tort.
Tradicionari de Mallorca
