El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
19
Volum
IV
Altres cançons relacionades
No hi ha al món tan gran enuig
per un pareier qui llaura
com rompre s’arada i caure
i veure es parei qui fuig.
Si trobes conveniència
o partit millor que jo,
pren-lo, perquè en tot això,
un cas que em seguís a jo,
no et demanaré llecència.
Que n’ets d’hermosa i alegre!
I de nom te diuen Bel:
més viva que una centella
i més dolça que la mel.
Tradicionari de Mallorca
