El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
19
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Aplanau aquesta roca
que teniu en es portal,
que he caigut i m’he fet mal
venguent a veure s’al•lota.
Sa meva amor mercadeja
i no fa cas d’un real:
m’ha dit que vendrà diumenge,
empero no m’ha dit qual.
Totes ses beates falses
duen rosari en sa mà,
perque Déu les va criar
més dimonis que ses altres.
Tradicionari de Mallorca
