Prop de devuit anys tenia
quan me vaig enamorra,
a llivell de no mudar,
fins que fort me seria.
Veient que no em convenia,
estrella clara del dia,
que amb tu m-haguçes de casr,
me va esser precçis mudar.
Si amb aigo dest uis poria
lo teu cor mortificar,
me tiraria a plorar,
faria crèixer la mar
devuit passes cada dai.
I així content estaria
que, com la gent no ho veuria,
em venguesses a matar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Artà
Assonant
18
IV
Com fórem dins el Roser,
qui el vas vaig veure obrir,
a un amic meu vaig dir:
Tanmateix s’ha de seguir,
enterrau-me a mi primer.
No tengues por de pruaga
es temps que estaràs llogat,
perque, en haver contractat,
un punt no estaràs en vaga.
En veure’t, tota tremol;
no sé què em pot pervenir.
Habitau dins Son Marí,
i jo, abans d’arribar-hí,
dins Sa Canova espigol.