Prop de devuit anys tenia
quan me vaig enamorra,
a llivell de no mudar,
fins que fort me seria.
Veient que no em convenia,
estrella clara del dia,
que amb tu m-haguçes de casr,
me va esser precçis mudar.
Si amb aigo dest uis poria
lo teu cor mortificar,
me tiraria a plorar,
faria crèixer la mar
devuit passes cada dai.
I així content estaria
que, com la gent no ho veuria,
em venguesses a matar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
18
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Dia deu de juriol
hi va haver tal torrentada,
que se’n va dur sa murada
i va fer un torrent nou.
Com va ser en es rentadors,
else volia tomar,
i ell va ser tan poderós
que no ho deixà comportar.
Adiós, amor perduda!
Lo que és estat, siga estat.
Venturosa la que muda
primer que s’enamorat!
Jo m’aixec de matinada,
pas per ca vostra i no hi sou.
I ara ja no hi ha rou,
ni rou ni gens de roada;
sa boira ja s’ha escampada
p’es comellar de Son Pou.
Tradicionari de Mallorca
