Allà, a la muntanya,
alegre vivia;
d’allà, cada dia,
vos veia, galana.
Vos veia, galana,
amb gran resplendor.
Amoreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
i, si vos torbau,
no em trobareu viu,
no em trobareu viu,
perquè seré mort.
Per una donzella
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir per amor!
Amoreta meva,
i que vos enyor!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Llucmajor
Assonant
2
IV
Sa madona se congoixa:
sa desgràcia l’hi fa fer:
de dues fies que té,
una és torta i s’altra és coixa.
Glosadors d’avui en dia,
no dic un, tots quants n’hi ha,
i endemés, si és ciutadà,
es temps que hi he de pensar,
jo sembraria un pinar
i es pins hi coïrira,
i un barco compondria
per fer viatges a Orà,
i per no dir Angeria.
Jesús, Josep i Maria,
preniu-lo amb la vostra mà.
De quinze anys fins a vint, té
un fadrí grins dins es cap:
s’al•lota el fa anar torbat
si ell intenció hi té.