Allà, a la muntanya,
alegre vivia;
d’allà, cada dia,
vos veia, galana.
Vos veia, galana,
amb gran resplendor.
Amoreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
i, si vos torbau,
no em trobareu viu,
no em trobareu viu,
perquè seré mort.
Per una donzella
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir per amor!
Amoreta meva,
i que vos enyor!
Amoroses
Llucmajor
Assonant
Es Cassarillo du gorra;
sé cert que la hi tomaré.
Si no fos p’es senceller,
jo li guanyaria a córrer.
A Son Taixequet hi ha
un abre qui fa mentides
i les té tan compartides
que a cada brotet n’hi ha.
Fadrina qui no té mare,
no us admireu si no riu,
perque dins lo seu cor diu:
-Que som de desgraciada!