Allà, a la muntanya,
alegre vivia;
d’allà, cada dia,
vos veia, galana.
Vos veia, galana,
amb gran resplendor.
Amoreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
i, si vos torbau,
no em trobareu viu,
no em trobareu viu,
perquè seré mort.
Per una donzella
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir per amor!
Amoreta meva,
i que vos enyor!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Llucmajor
Assonant
2
IV
A dins Son Net deixaré
espines per recordança.
A mi em basta l’enyorança
per tot es temps que viuré.
A dins una olla cruiada
ja no hi cuinen caragols.
Tu t’estufes que no em vols,
i jo no t’he demanada.
Si tu deixes Llucmajor
per anar a Horta, estimada,
no et veuràs assaciada
de pa de munició.
Es pa de munició
jo no dic que sia mal,
però té un gust tal qual
com una cerra grenyal
que s’atura p’es canyó.