Adiós, estel del dia,
consol de lo meu penar!
¿Saps lo que me resultà
es “sí” que em vares donar?
Una llarga malaltia!
Més de dotze hores del dia
lo meu cor va sospirar,
fins que Déu me va enviar
un àngel que m’avisà:
-Fie’t, ja te’n pots tornar,
que ella no s’aixecarà,
que sabés t’hagués de dar
més de dos mil anys de vida.-
Lo meu cor, prenda garrida,
macilent s’en ’guè d’anar,
com la lluna qui n’està
dins una eclipse rendida.
Si m’hi veig, per algun dia,
de tu porer comandar,
jo la m’he de fer espassar,
sa malíci’ que tenia!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Santanyí
Rima
Assonant
Núm de glosa
1
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Sa Placeta de s’escola
diuen que l’han de glosar.
Primer, ve a can Gaspar
que tenen una Francina.
Llavò ve ca madò Espina
que s’agrada de pomes.
Llavò vénen ses Colomes
que enrevolten tot el món.
Llavò ve es conco En Simon
que té es mànec de sa pella.
I llavò ve can Cordella
que allà és casa de govern.
Llavò ve ca’s Fuster extern
que tenen farina bona.
Enrevoltem per s’escola,
trobarem can Corriola
que no tenen res que fer.
Llavò ve ca’s Fuster extern
que tenen farina bona.
Enrevoltem per s’escola,
trobarem can Corriola
que no tenen re sque fer.
Llavò sa madona Rosa
que no pot pujar en el cel.
Llavò ve mestre Biel
que té grins a dins es cap.
Llavò ve mestre Bernat
que frissa que sia Pasco;
i llavò ve can Vilasco
que pateixen molt de fred.
I llavò ve can Cosmet
que tenen sa polla rossa.
I llavò ve ca Na Xoixa,
sa casa d’ets ermitans.
A damunt Sant Salvador
me seguí una passada:
que vaig veure s’estimada
i la Mare de Déu no.
De Son Nét a Son Granada
és es meu passejar-mè,
i la causa deu esser
que hi habita qui m’agrada.
Tradicionari de Mallorca
