Adiós, estel del dia,
consol de lo meu penar!
¿Saps lo que me resultà
es “sí” que em vares donar?
Una llarga malaltia!
Més de dotze hores del dia
lo meu cor va sospirar,
fins que Déu me va enviar
un àngel que m’avisà:
-Fie’t, ja te’n pots tornar,
que ella no s’aixecarà,
que sabés t’hagués de dar
més de dos mil anys de vida.-
Lo meu cor, prenda garrida,
macilent s’en ’guè d’anar,
com la lluna qui n’està
dins una eclipse rendida.
Si m’hi veig, per algun dia,
de tu porer comandar,
jo la m’he de fer espassar,
sa malíci’ que tenia!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Santanyí
Rima
Assonant
Núm de glosa
1
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Com te vaig comprar es mirai,
me fos comprat un jaquet,
i a mon pare un barret,
que no n’ha duit de nou mai!
L’amo En Gustí sempre lleva
ses festes de més profit.
Guardau-vos d’homo petit,
que el Rei no el vol a ca seva.
Déu meu, en aquesta vida
no tenc res que desitjar,
mentres me deixin anar
a veure Na Margalida.
Tradicionari de Mallorca
