Sa sogra tendràs orada,
sempre tendràs que patir.
Sa meva, ¿saps què em va dir?
Que en un mes no trec fuada.
Garrida, tal és mon viure;
mon cor a tal preu les ven.
Jo conec que hi tenc bo ferm,
perque, en parlar d’anar-me’n,
totes se calen a riure.
Enmig d’es teu seny i ceia
hi tens posat es teu mal.
No hi ha cap de menestral
qui amb una grossa destral
no hi fes cent quintars de teia.