Jo cercaré una corda llarga, que farà temor. Es qui no creurà es senyor, el posarem a un racó o dret darrere sa porta.
Presó i càstigs
Algaida
Es rellotge anava bé, era jo que me dolia: la causa era que tenia remendos que haver de fer.
Es carrer d’es Llevant era qui em donava un poc de pler, i ara, per no passar-nè, faç una hora de voltera.
Una al•lota un dematí se va aixecar retgirada i li seguí una passada que va agafar un ratolí.
