Es pobres dins ses presons,
garrida, són qui pateixen
com era sa nit regoneixen
ses garroves d’es grillons.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Presó i càstigs
Poble
Sóller
Núm de glosa
2550
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jesús, que és de lluny Sineu!
Jo no me n’era adonada!
Jesús, i que enyor mu mare!
Però més s’estimat meu.
Alt el Teix tenc una parra
qui té dos mil estalons
i ses rates i es dragons
sa soca li han foradada.
Es sol surt i fa sa via
i en es ponent se’n va.
Quan te’n vas, Sebastià,
te’n dus sa meva alegria.
Tradicionari de Mallorca
