A damunt Sant Salvador
me seguí una passada:
hi vaig veure sa donada,
i la Mare de Déu, no.
Com ella surt a ballar,
amb un aire que me mata,
duu damunt cada sabata
una sivella de plata
que és més ampla que sa mà.
Na Juanaina Bunyola
de dins la vila d’Artà
sa mare la va tupar
perque no volia anar
en es torrent tota sola.