Cada vegada que pas
per aquest carrer, garrida,
en sa mà duc una mida
i en s’altra duc es compàs.
Som pobre perque som pobre
i de pobre vaig vestit;
me treu tant aquesta roba
com es domàs an es ric.
A ses cases som anat,
i hi havia una dona,
germans, que, si és madona,
per donar salut és bona
a un extremunciat.