Jo en sé un qui no va a missa
i diu mal d’es capellans;
l’enterraran com es cans
davall una ravenissa.
Hermosíssim xerafí,
tu sempre m’has agradat.
Pensa en aquell temps passat
que et venia a devertir.
Ara ja no puc venir
perque tens altre criat.
Tu de tot m’has desnonat.
No ho haguere fet jo així!
Pensa en l’hora de morir,
que hauràs de restituir
es turment que m’has donat.
En es Castell d’Alaró
hi ha un abre que fa quequis.
Si voleu sabre can Mequis
anau a demanar-hó.