Jo me vestiré de dol,
de dol i ben endolada;
si s’estimat m’ha deixada,
tornarà si Déu ho vol.
Si tens pena, posa’t dol
i a mi deixa’m anar,
que n’és com qui anar a cercar
anguiles a dins la mar
en es mes de juriol.
De Pujolet partiràs
caminant i faràs via
i en ses mans de l’amor mia
es ramell entregaràs.