Estava a s’ombra d’un llum,
a recobro d’un paner.
–Fe’t enllà – No m’hi vull fer!
Jo encara trob que estic lluny!
Per amunt p’es caragol
vaig perdre lo meu marit
i a punt de la mitjanit
vaig trobar lo meu estol.
Ella sega malament,
alt i brut i no fa via,
i la senten tot lo dia:
“Jesús, quin sol tan calent!”